Rambla Josep Tarradellas, 5, 1r. - 08402 Granollers - Email: icavor@icavor.cat - Tel. 93 879 26 03 - Fax 93 879 14 38   CERCAR AL WEB    Col·legi | Biblioteca | Crèdits | Contacte | Subscripcions | Aportacions | Avís legal | Política de privadesa Editorial L´Apunt Noticies Acords de Junta Deganat Joves Advocats Passatemps Novetats legislatives Biblioteca Resum jurisprudencial Normalització lingüística Escola de Pràctica Jurídica Torn d´Ofici Al descobert Doctrina Relat amb toga Amb la Toga socarrimada Frases cèlebres El racó del lector Altres continguts Butlletí electrònic Números publicats Introduzca los t?rminos de b?squeda. Web www.lligall.cat Env?e el formulario de b?squeda    Amb la toga socarrimada o la realitat de la Deontologia professional (El Lligall  Dimecres, 21 de juliol de 2004 Per trencar una mica la lènia que venim seguint en aquesta secció, en el present Número us transcric un passatge força curiés i sorprenent d´una de les grans obres de la literatura fantéstica de viatges en Què, curiosament, fa referència als advocats, tot i que en uns termes força contundents. Tingueu la pacióncia de llegir-lo i sorpreneu-vos del que ja es deia fa quasi tres segles enrera. Em refereixo a l´obra ?Viatges de Gulliver? (?Travels into several remote Nations of the world in four parts by Lemuel Gulliver?), escrita per l´autor irlandés d´origen anglés Jonathan Swift (1667-1745) i publicada l´any 1726, en realitat una sítira pol´tico-social adreçada com un dard emmetzinat contra la societat britúnica del segle XVIII i els seus costums. No en va el mateix autor, un misóntrop declarat, considerava que no havia escrit l´obra per tal de divertir el món, sinó per vexar-lo. El text que en concret l´autor destina contra els advocats anglesos del segle divuit síinclou a la quarta part de l´obra (?Viatge al país dels Huyhnhnms?, cap?tol 5?.), quan Gulliver explica a un dels habitants d´aquest país els costums i pràctiques díanglaterra, i ho fa en aquests termes durs i implacables: ?Vaig assegurar que la llei era una cióncia de la qual jo no m?havia ocupa gaire, fora dels casos en Què havia hagut de rec?rrer, in?tilment, als advocats sobre algunes injust?cies que m?havien estat fetes; amb tot que procuraria satisfer-lo tant com em fos possible. Vaig dir-li que hi havia una classe de gent, entre nosaltres, la qual era educada des de la seva joventut en l´art de provar per paraules, multiplicades convenientment, segons les avinenteses, que all´ blanc és negre o que all´ negre és blanc segons siguin pagats per a una o altra cosa. Que d´aquesta classe tota la resta dels ciutadans eren esclaus. Per exemple, si el meu ve? vol apoderar-se d´una vaca meva, lloga un advocat per provar que haig de donar-li la vaca. Jo aleshores haig de llogar-ne un altre per defensar el meu dret, perquè és cosa contr?ria a totes les regles de la llei que sigui permés a un home de parlar en defensa pr?pia. I b?, en tal cas, jo, que tinc raó, em trobo entre dos grans desavantatges. En primer lloc, com que el meu advocat ha estat exercitat gaireb? des del seu bressol a defensar la falsedat, es troba en absolut fora del seu element quan ha de fer díadvocat de la Justícia, cosa que, per ser connatural amb la seva professió, ell síempr?n amb gran maldestressa, quan no amb mala voluntat. El segon desavantatge és que el meu advocat ha de procedir amb gran cautela per tal de no ser amonestat pels jutges i abominat pels seus col·legues com a un qui ha rebaixat l´exercici de la llei. així, doncs, que només tenim dues maneres de conservar la meva vaca. La primera és de guanyar-me l´advocat del meu adversari amb una retribució doble, que li farà trair el seu client tot insinuant que la Justícia està de la seva part. La segona manera és que el meu advocat faci aparàixer la meva causa tan injusta com pugui ferho, concedint que la vaca pertany al meu adversari; i per aquest procediment, si ha estat dut amb habilitat, podrá assegurar-se amb tota certesa la favor del tribunal. també cal que sapigueu que aquests jutges són persones pagades per decidir en tots els plets sobre la propietat, així com per a jutjar els criminals, i ha estat escollits entre els advocats més destres, que síhan tornat vells i peresosos, els quals després d?haverse decantat tota llur vida contra la veritat i l´equitat, es troben sota una necessitat així fatal díafavorir el frau, el perjuri i l´opressi?, que n?he coneguts molts que han hagut de refusar un fort suborn de la part que t? raó, abans de perjudicar la professió, en fer una cosa que no escau a llur natura ni a llur ofici. Entre aquests advocats, és una màxima que tot all´ que ha estat fet abans es pot fer legalment una altra vegada; per tant, posen especial cura a retreure totes les decisions adoptades anteriorment contra la Justícia Ordinària i la raó general de la humanitat. Aquestes decisions, sota el nom de precedents, les presenten com a autoritats per tal de justificar les més iniq?es opinions, i els jutges mai no deixen de sentenciar díacord amb aquelles. Quan pledegen, eviten acuradament d?entrar en els termes de la causa; en canvi, es mostren cridaners, violents, pesats, a insistir sobre totes les circumst?ncies que no tenen res a veure amb la qüestió. Per exemple, en el cas ara esmentat, mai no procuren de saber quin dret o títol assisteix el meu adversari per haver la vaca meva, sinó si la susdita vaca és roja o negra, si t? les banyes llargues o curtes; si el camp on jo la faig pasturar és rod? o quadrat; si ha estat munyida a casa o fora de casa; a quines malalties està subjecta i coses d´aquesta guisa; després díaixí, consulten els precedents, ajornen la causa diverses vegades, i al cap de deu, vint o trenta anys arriben a una conclusió. també cal observar que aquesta classe de gent tenen unes maneres peculiars i un llenguatge propi que cap altre mortal no pot entendre, en el qual estan escrites totes les lleis que fan i que procuren amb especial cura multiplicar tant com poden; amb tot així, han capgirat totalment la veritable essència de la veritat i de la mentida, del dret i de la culpa. d´aquesta manera necessitaran trenta anys per a decidir si el camp que m?han deixat els meus avantpassats de sis generacions en??, em pertany, o si ha de donar-se a un estrany que viu a una distència de cent milles. En jutjar les persones acusables de crims contra l´Estat, el m?tode és molt més expeditiu i rmanable; el jutge procura primerament de penetrar el tarann? dels qui estan al poder, i després díaixí, ja pot fácilment penjar o salvar el criminal, tot i servant estrictament i minuciosa les degudes formes de la llei. En arribar aQuè, em va interrompre, per dir-me que era lamentable que uns éssers dotats de tant prodigioses habilitats mentals com eren aquells advocats, i segons la descripció que jo li donava devien segurament posseir-les, no fossin més aviat indu?ts a esdevenir educadors dels altres en saviesa i coneixements. Jo li vaig respondre assegurant-li que en totes les qüestions que es trobaven fora de llur ofici eren generalment la gent més ignorant i estàpida que hi havia entre nosaltres, els més dignes de menyspreu en tota conversa corrent, enemics declarats de tota cióncia i tota cultura, disposats igualment a corrompre la comuna raó de la humanitat en tota matèria de discussi?, com en les matíries de llur professió pr?pia.? (Traducció de l´original per J. Farran Mayoral i Francesc Vallverd?, a MOLU, Edicions 62, Barcelona, 1981) SENSE COMENTARIS!!! BIBLIOGRAFIA ? CHAMORRO POSADA, Manuel: Forma y fondo de la profesión de abogado: entre la libertad de ejercicio y las propuestas de regulación del acceso, Diario La Ley (Madrid), 5838/2003, Any XXIV, Doctrina (28 díagost de 2003) ? sónCHEZ García, Javier i ?LVARESBUYLLA BALLESTEROS, Manuel: El acceso de los procuradores a la judicatura: baremación de los m?ritos y propuestas de ?lege ferenda?, Actualidad Jurídica Aranzadi (Pamplona), 586/ 2003. Albert Conesa I Bausí Advocat   Noticia més llegida a Amb la Toga socarrimada: AMB LA TOGA SOCARRIMADA (El Lligall 26) Puntuació: 4 vots: 1 Pots puntuar la noticia segons el teu criteri (5) (4) (3) (2) (1)

IL·LUSTRE COL·LEGI D´ADVOCATS DE GRANOLLERS Partits judicials de Granollers i Mollet del Vallés Rambla Josep Tarradellas, 5, 1r. 08402 Granollers Tel. 93 879 26 03 Fax 93 879 14 38 E-mail: icavor@icavor.cat CIF: Q0863004H Podeu enllaçar amb les noticies del Col·legi per mitjà del nostre Aquest web es gestiona amb l´aplicació PHP-Nuke, sota llicència GNU/GPL. Optimitzat per Internet Explorer 7.0 Adaptat i allotjat per DIMENSIS Dissenyada per CENTRO CREATIVO FERNANDEZ ALVAREZ