Comentari sobre l'obra de Santos, A. M. Ejecución del desahucio de vivienda.

Santos Martínez, A. M. Ejecución del desahucio de vivienda. Barcelona: Bosch, 2009. 416 p. 9788497904612.

La pretensió de La ejecución del desahucio de vivienda és fer un estudi acurat de la fase executiva del judici de desnonament. En aquest sentit, l’obra identifica i profunditza aspectes de l’execució per deures de lliurar immobles que, fins al moment, han passat inadvertits, a fi d’aportar criteris concrets que n’informin l’actuació dels professionals del Dret i dels tribunals.

De la lectura d’aquesta obra hom pot comprovar que la regulació aplicable a l’execució no dinerària és excessivament genèrica i no dóna resposta satisfactòria a la recuperació forçosa de l’habitatge arrendat.

La ejecución del desahucio de vivienda apunta el camí per assolir una millora tècnica i una eficient recuperació de l’immoble en seu d’execució, tot incorporant matisos propis a la sensibilitat que interessa, la dimensió social afectada pels processos a on hi ha en joc la continuïtat en la possessió d’un habitatge.

I és que, més enllà d’aspectes de caire processal, a l’actualitat, on la crisi del sector immobiliari i financer provoca que l’accés a l’habitatge sigui una tasca complexa, hi ha també un aspecte de política ciutadana: l’estímul de l’habitatge de lloguer. Però perquè el lloguer sigui una fórmula eficaç, cal que existeixi una bossa d’habitatges suficient per fer front a la demanda. La ejecución del desahucio de vivienda valora aquesta situació i conclou que una manera d’atorgar fluïdesa al mercat de lloguer és, davant de l’incompliment contractual, garantir una ràpida recuperació de la possessió de l’habitatge a través dels tribunals. La finalitat, en definitiva, és atorgar el desnonament, en totes les seves fases, dels elements necessaris perquè esdevingui un mecanisme àgil. Una agilitat que en cap cas, però, pot comportar una retallada de les garanties processals de les parts.