Recull de jurispurdència

1. Resum: Delictes sexuals. No continuïtat delictiva. Prescripció dels delictes. Absolució

2. Resum: Cassació. Es desestima. Servitud de pas. Servitud de propietari i per signe aparent. La regulació de la servitud en el dret civil català anterior a la Llei 13/1990 es trobava inspirada en el dret romà i estava continguda en el títol 3r del llibre 3g de la CDCC (1960) que recollia essencialment les anomenades “ordenacions d’en Sanctacilia”....

3. Resum: Sentència que estima l’empar a favor del súbdit marroquí condemnat per delicte de robatori amb violència de 2 anys de presó: la substitució de pena d’expulsió...

Recull jurisprudencial
Tribunal Suprem. Secció primera
Núm. de recurs: 1258/2998
Núm. de resolució: 374/2998
Ponent: Joaquín Giménez García

Resum: Delictes sexuals. No continuïtat delictiva. Prescripció dels delictes. Absolució.

Accedir al text complret de la sentència [pdf  34 kb]

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
30 d’abril de 2009
Núm. sentència: 19/2009
Recurs de cassació núm. 70/2008

Cassació. Es desestima. Servitud de pas. Servitud de propietari i per signe aparent. La regulació de la servitud en el dret civil català anterior a la Llei 13/1990 es trobava inspirada en el dret romà i estava continguda en el títol 3r del llibre 3g de la CDCC (1960) que recollia essencialment les anomenades “ordenacions d’en Sanctacilia”.

La publicitat registral del signe aparent no comporta cap eficàcia afegida a la pròpia aparença o publicitat material del pas entre les finques del mateix amo, ni tan sols de forma diferida al temps de separació dels dominis d’ambdues finques, a manera de constitució condicionada d’una servitud de propietari (STS 1a. 21 octubre 1976), la qual es podria escometre de forma voluntària, en territori de dret civil català i al temps que es va produir la separació efectiva del domini.

Accediu al text complert de la sentència [pdf 148 kb]

Sentència del Tribunal Constitucional. Sala 2ª. 11 de maig de 2009

Sentència que estima l’empar a favor del súbdit marroquí condemnat per delicte de robatori amb violència de 2 anys de presó: la substitució de pena d’expulsió (art. 89.1 del Codi penal) ha de fer-se solament en sentència, mai en execució de sentència, si no és que es vulnera el principi de “non bis in idem” i tutela judicial efectiva.

Accedir al text complret de la sentència [pdf  31 kb]