El Grup d'Advocats Joves de Granollers va organitzar, en el marc de la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, el cinQuè concurs literari "Relat amb Toga" En aquesta edició es van presentar 5 relats. En aquest Número d'El Lligall us oferim el primer premi del concurs.

AUTOR: Maria Josep Moreno i Roig?
títol: "QUAN DIGUI TRES, LA CAMA DRETA ENDAVANT"


Potser no hauria d'haver arribat a aquest extrem... Ostres, em sembla que n'he fet un gra massa... No! De cap manera! Ella s'ho ha buscat! Em va enganyar!

El que em preocupa és que algun company del despatx la descobreixi... perà sembla que el post-it a la porta del lavabo és prou dissuassiu: "AVARIAT". De moment no ha entrat ning?.

- Em sap greu, maca, perà vull que vegis com és un bufet de veritat. Després et deixarà anar.
-(...)
- No m'entens, oi que no? Tan espavilada que semblaves a la tele.
- (...)
- En el fons em sap greu, de veritat. perà no suporto les mentides. Ja sí que una professional de l'advocacia com jo, hauria de saber conviure amb el noble art de crear veritats, perà aquesta no és la meva vocació. Sapsí Jo anava per hostessa de vol.
- (...)
- No em miris amb aquesta cara... Ja m'hi veia... avui Parés, dem? Londres, Roma... un cap de setmana a Nova York. Homes uniformats amb un bon feix a la butxaca i una facilitat sorprenent per muntar vagues injustificades. I vas aparàixer tu i la teva minifaldilla...
- (...)
- Estava decidida: els meus 179 cent?metres d'al´ada em farien volar pels cels de tot el món. Estava asseguda al sof? de casa, l'ordinador port?til damunt les cuixes. Havia d'enviar la meva sol·licitud a l'agència "FlyDreams".

I aleshores Barry White va començar a cantar...

Aquella veu em va arrencar els ulls de la pantalla de l'ordinador i els va atraure cap a la tele. Dos homes i tres dones que devien rondar els 30 anys ballaven amb sincronia als lavabos d'una oficina. Elegants, atractius, segurs del que feien. Se'ls veia tant feli?os... I no deixaven de moure's captivats per la veu profunda de Barry White.

-Tu eres una d'elles! Mitja cabellera, llisa; trets delicats, proporcionats, esblanque?ts... I aquella minifaldilla.
- (...)
- La veritat, maca, és que amb aquest tros de cinta a?llant a la boca i asseguda a la tassa del v?ter amb les mans lligades a l'esquena perds una mica d'encant.

Vaig oblidar la sol·licitud de "FlyDreams". Aleshores vau sortir del lavabo. Espais amplis i lluminosos. Una atmosfera gaireb? m?gica. Una decoració exquisida. Aquells escriptoris... aquelles butaques... I tothom anava tant ben vestit...

All´ era un bufet d'advocats.

Aquells afortunats perdien el seu temps a relacionar-se els uns amb els altres. Parlaven de sentiments i de relacions personals. A cada cap?tol canviaven d'amics, de parella i coneixien gent molt interessant i enriquidora. I eren tots tant guapos... S'explicaven els problemes i al final s'abraóaven amb ll´grimes als ulls. Aquell advocat perfectament bronzejat, un malparit amb les dones perà tan ocurrent...

En aquell moment se'm van obrir els ulls: volia ser advocada! Havia nascut per all´!

- La culpa és teva! Quatre anys de la meva vida vaig invertir a aconseguir la llicenciatura de dret. Vaig deixar de banda amigues, amics, n?vios... I tot per obtenir el passaport cap al país de la gent maca, els lavabos mixtos i les can?ons de Barry White.

- T'has fixat en aquests lavabosí Demostra'm que hi ha espai per fer una coreografia!! Per no haver-hi, no hi ha ni sab? a l'aparell del sab?!
-(...)
-I ni tan sols hi ha ni fil musical! Per on vols que soni, en Barry White? Balla ara, si ets capa?! Aixeca't!
-(...)
- Què passa araó Se't veu tallada... la noia de la tele... Va, ballem! Ui... a l'advocada de la tele se li han acabat les ganes de ser feli? i viure la vida... Va, vinga! A la de tres, la cama dreta cap endavant, mitja volta, jo pico de mans i tu fas tres passes enrere...

- Hi ha algú aQuè dinsí
- Merda!
- ...mmmmmm!!!! mffxmfs!!!!
- Calla, bruixa! Si em descobreix el titular del despatx em quedo sense feina!
-...mmmmmm!!!! msgffsgr!!!
- Hola? Sigui qui sigui, l'aviso que penso entrar!
- No ho faci, senyor Vilaseca! Estigui tranquil, síc l'Amanda, senyor. No passa res... El sopar d'anit no se'm va acabar de posar b?...
- Senyoreta Monfort? No ha vist que aquest lavabo està fora de servei?
-...mmmmmmm!!! grfxfm!!!
- Què ha estat així? Que està amb algú, Amanda?
- No senyor Vilaseca, síc jo, que em costa...
- Entrarà!
- No!

- D?u meu! perà Què és així?
- Li puc explicar, senyor Vilaseca...
- Senyoreta Monfort... Amanda... perà Què ha fet? Què hi fa aquesta dona emmordassada aQuè dinsí Vost? sap Què ens pot passarà
- De ple dret: pena de presí de quatre a sis anys. perà tindria atenuant si mostrés penediment o el donés en llibertat abans del tercer dia, sense haver aconseguit l'objecte que m'havia proposat, oi? Va venir de visita a Barcelona, amb el seu marit, ja sap, en Harrison Ford, va sortir a tots els diaris...ja sap...
- Vost? és la de la sírie, oi?
- No l'ent?n, no parla català. perà sí, és la de la sírie. No em faci fora del despatx, senyor Vilaseca, li prego...
- Aquesta dona és la de la faldilla curta que malgastava la seva jornada laboral pensant en homes i moda i que s'ocupava de casos interessantéssims que resolia sense haver de fer cua a l'oficina dels mossos per recollir atestats, i que, de passada, li servien per resoldre els apassionants conflictes de la seva vida personal. No és així?
- En persona!
- és la responsable que centenars de jovenetes sortides d'una il·lustració de Jordi Labanda es pensessin que la vida en un bufet d'advocats era com un cap?tol de la seva sírie i se'm presentessin al despatx vestides com meuques i sense saber Què és l'In Dubio Pro Reo!
- Senyor Vilaseca, així últim no ho diu per mi, no? és all´ del dret que es presumeixi la innocència mentre no es provi la culpabilitat. Veu? Ja m'ho he aprés...
- Vost? és la que posava mésica de Barry White i se n'anava amb els seus companys als lavabos del bufet, tres vegades més grans que el meu despatx, i improvisaven una coreografia que casualment tots coneixien perfectament!
- sí, és ella!
- M'encanta Barry White!
-(...)
- Senyoreta Monfort, vost? a la meva dreta i ella a l'esquerra.
- Senyor Vilaseca, em sorpr?n!
-A mi també em van enganyar, Amanda?
- Ella?
- No. Va ser ell. Li diu res el nom de Perry Mason? Jo anava per pilot?
- M'estic enamorant?
- Quan jo digui tres ens ajupim, movem els braóos tres vegades com si féssim pollastres desplomats, avancem tres passes i ens aixequem. Movem el cap a banda i banda i fem una volta de 360 graus. Ho ha entés, senyoreta Monfort?
-I tant, senyor Vilaseca! Li he dit que m'encanta aquesta f